La rinoplàstia aquesta considerada una de les intervencions més difícils .Tradicionalmente s’ha acceptat que entre un 3 i un 5% dels pacients sotmesos a aquest tipus de cirurgia s’han de revisar.

Nosaltres a Barcelona rinoplàstia segons l’última revisió realitzada ens mantenim en aquestes xifres

Durant els darrers anys, però, aquesta xifra a variat considerablement de manera que ha estat objecte de discussió en els últims congressos en els quals he assistit i on s’ha considerat que actualment les xifres de revision en rinoplàstia es situen entre un 20 i un 30%.

Les causes d’aquest increment de revisions es deuen al fet que actualment hi ha un major nombre de cirurgians que realitzen aquest tipus d’intervencion i també a les majors expectatives dels pacients.

A Barcelona seguint els criteris majoritaris aconsellem esperar el menys 1 any per a realitzar una revisió d’una rinoplàstia.

La gran majoria de pacients en els quals ha de realitzar una rinoplàstia secundària presenta els problemes a nivell de l’terç inferior sent els mes freqüents una desviació de l’envà nasal, una punta nasal caiguda i una desviació de l’dors carilaginoso i en menor mesura també de l’dors ossi.

Quan afrontem la correcion d’una rinoplàstia secundària hem de valorar que és el que més incomoda el pacient si és bàsicament un problema funcional per desviació de l’septum o envà nasal, és estètic o tots dos alhora.

Quan planifiquem 1 rinoplàstia secundària hem de comprendre que li desagrada o incomoda mes a l’pacient i explicar-li quina és la solució més adequada .En alguns casos s’ha de explicar-li que potser es pugui millorar però no corregir completament la deformitat.

A Barcelona rinoplàstia considerem que per aconseguir un nas funcional i estèticament correcta en el cas d’una rinoplàstia secundària hem de procedir a una reestructuracion de l’terç inferior del nas de manera que hem d’aconseguir el suport adequat perquè respecti l’estètica i la funcionalitat

Si un esquelet nasal no té la suficient integritat de suport, aquest es distorsiona o col·lapsa a causa de les forces de cicatrització.

La reorientació i el reposicionament dels cartílags de la punta produeixen una aparença més favorable i previsible.
Les maniobres que vam realitzar a Barcelona rinoplàstia per estabilitzar la base nasal són empelts columelares, empelts d’expansió i també empelts de reforçament dels cartílags alars en el cas que estiguin molt debilitats per una resecció excessiva.

En el cas de les deformitats de dors cartilaginós estan poden correspondre a una deformació “supratip” o “en bec de lloro” per sobre de la punta nasal en la qual una resecció de la part anterior de l’septum corregirà aquesta deformitat intermèdia. La deformitats de l’terç mitjà cartilaginós solen ser degudes a un col·lapse unilateral o bilateral a aquest nivell. la solució que utilitzem habitualment és la col·locació uni o bilateral de “spedader graft suturats entre el cartílag triangular i el septum nasal.

Si la deformitat de l’dors nasal és en “cadira de muntar” a Barcelona rinoplàstia realitzem la seva correcció mitjançant l’obtenció d’un empelt de cartílag auricular que es fixa mitjançant sutura a l’dors nasal.

En el cas de l’terç superior ossi del nas la deformitat pot ser una mínima irregularitat de l’dors nasal que un raspat podrà solucionar o bé una desviació (laterorrinia) a causa de la realització inadequada o insuficient de les osteotomies laterobasals en aquest cas haurem de valorar si realitzem noves osteotomies, procedim a un raspat o bé hem de col·locar un empelt que en aquest cas és realment difícil de mantenir en la posició adequada per la dificultat quirúrgica d’l’accés.

Hem de considerar que per més experiència que presenti el cirurgià sempre tindrà una taxa de rinoplàsties secundàries.

Un altre factor a tenir molt en compte quan es realitzen aquest tipus d’intervencions és si la rinoplàstia prèvia la realitzo un altre cirurgià amb la qual cosa no podem saber del cert que realitzo o bé que tipus de complicacions es van presentar.

Particularment sempre intento comprendre als pacients i solucionar el seu patiment però quan plantegem una rinoplàstia secundària és molt important establir una molt bona relació metge pacient i en el cas que no es pugui aconseguir una relació de confiança declino realitzar la intervencio si considero que és un pacient molt reivindicatiu perquè la taxa d’èxit d’una rinoplàstia secundària és inferior a una rinoplàstia primària pel fet que les dificultats són molt més grans