RINOPLASTIA BARCELONA

En tot moment atendré personalment el pacient de manera que a més de procedir a la intervenció, realitzi les cures. El pacient disposa d’un @mail personal meu de manera que en tot moment pot procedir a consultar qualsevol cosa que li preocupi i / o incomodi.

El preu de la intervenció inclou també totes les cures i visites postoperatòries necessàries, a més en cas que el pacient no quedi satisfet amb el resultat, cosa altament improbable, em compromet a reintervenir-li sense cobrar-li res, només ha d’abonar les despeses d’ingrés hospitalari.

El principal avantatge de la meva tècnica de rinoplàstia sobre la tècnica tancada és que permet una exposició completa de tota l’anatomia de la punta nasal la qual cosa facilita comprendre perquè la punta nasal té una forma determinada, comprendre quines maniobres hem de realitzar per solucionar el problema i a més podem comprovar immediatament les conseqüències estètiques del fet només amb la recol·locació de la pell la qual cosa permet una punta nasal molt més simètrica i harmònica, en definitiva més natural.

Pel que fa a la rinoplàstia externa el principal avantatge és que no hi ha cicatriu visible, i que només amb la recol·locació de la pell veiem immediatament els resultats que en el cas de la rinoplàstia externa només es poden apreciar al final de la intervenció quan tanquem la incisió columelar .Canvien ressaltar que amb la meva tècnica el nas llueix més natural i harmoniós.

El pacient disposa d’un @mail personal meu de manera que en tot moment pot consultar qualsevol cosa que el preocupi i/o incomoda.

Una rinoplàstia és una intervenció quirúrgica que té com a objectiu modificar la forma externa del nas.
Es pot realitzar mitjançant anestèsia local i sedació encara que des del meu punt de vista és totalment desaconsellable per la incomoditat que genera en el pacient atès que ha d’estar prou despert per deglutir o empassar les secrecions però també al punt adequat de sedació perquè no sigui massa conscient de la cirurgia.
Hem de considerar que hi ha una tolerància individual molt diferent entre pacients, fins i tot amb el mateix pes corporal amb la qual cosa l’anestesista ha d’estar molt habituat a aquest tipus de cirurgia i treballar en plena col·laboració amb el cirurgià. En cas de presentar alguna complicació s’ha de fer immediatament una anestèsia general amb la qual cosa és imprescindible que sempre aquest presenti un anestesista.
Particularment sempre realitzo les rinoplàsties mitjançant anestèsia general perquè és molt més segur i còmode per al pacient atès que no s’assabenta de res durant la cirurgia a diferència de quan es realitza mitjançant sedació.
Hi ha diferents tècniques per realitzar una rinoplàstia que són la tècnica tancada i la tècnica oberta. A la tècnica tancada no hi ha incisions externes però presenta l’inconvenient que és difícil tenir un control de la cirurgia de la punta nasal amb la qual cosa aquestes tenen tendència a ser asimètriques o antinaturals.
En el cas de la rinoplàstia oberta o externa la intervenció comença amb una incisió a nivell de la columela nasal. Presenta com a inconvenient principal que aquesta cicatriu és sempre més o menys visible.
Últimament es parla molt de la rinoplàstia ultrasònica que és l’aplicació a la rinoplàstia del Piezotomo que van dissenyar fa alguns anys els cirurgians maxil·lofacials italians per evitar les lesions neurosensorials que sovint es presentaven després de realitzar les osteotomies mandibulars. Hem de considerar que col·locar aquest aparell en la cavitat oral és senzill perquè és una cavitat gran amb una àmplia visibilitat, però quan s’utilitza en una rinoplàstia obliga sempre a realitzar una rinoplàstia externa a causa de la impossibilitat de col·locar l’aparell. La rinoplàstia ultrasònica només és útil per realitzar osteotomia a la Piràmide òssia, però no serveix per tractar la correcció dels cartílags nasals.
L’eficàcia de la rinoplàstia ultrasònica és molt discutible perquè hem de considerar que els ossos nasals són molt prims amb la qual cosa necessitem osteotoms molt petits per realitzar les osteotomies. La utilització o no de la rinoplàstia ultrasònica depèn de l’experiència dels cirurgians però en cirurgians que porten molts anys realitzant rinoplàstia normalment prefereixen els osteotoms per realitzar les osteotomies i al contrari cirurgians joves o amb menys experiència prefereixen la rinoplàstia ultrasònica perquè els dóna més seguretat en realitzar les osteotomies.
Encara que ocasionalment realitzo rinoplàsties tancades i ocasionalment també rinoplàsties obertes o externes en més del 95% dels meus pacients utilitzo una tècnica pròpia que presenti al Congrés de The American Academy of Plastic and Reconstructive Surgery a Boston 2010. perquè és més lògica, no té cicatrius i els resultats són molt més previsibles i naturals.
La qüestió principal en una rinoplàstia és com accedirem a les estructures que hem de corregir i que maniobres hem de realitzar per aconseguir-ho tenint sempre present que cada maniobra presenta un marge d’encert i un marge d’error, és a dir, una sutura nasal o la col·locació de un empelt s’ha de fer molt acuradament perquè el marge que tenim és escàs i en cas de fer-se incorrectament podem fins i tot empitjorar el resultat estètic.
La rinoplàstia es considera una cirurgia molt difícil perquè no hi ha 2 casos iguals i habitualment es requereixen molts anys dexperiència per aconseguir uns resultats altament previsibles.
En cas de combinar una rinoplàstia amb una cirurgia del septum nasal que produeix problemes respiratoris s’anomena septe rinoplàstia i és encara més difícil perquè desestructurem o debilitem molt més l’anatomia nasal i perquè l’ambició de la intervenció és aconseguir que es respiri adequadament ia més es llueixi un nas natural.

Una rinoplàstia és un tipus de cirurgia en la qual pretenem corregir alguna irregularitat estètica nasal. El més habitual és la correcció duna deformitat del dors nasal com pot ser una gepa o una punta nasal ampla o asimètrica.
Encara que alguns cirurgians realitzen la rinoplàstia mitjançant sedació i anestèsia local jo particularment sempre la practico amb anestèsia general.
La durada de l’operació depèn de la dificultat de cada cas, però habitualment esta entre 90 minuts de temps mínim i unes 3 hores en casos molt difícils com poden ser les reintervencions.
L’avantatge de realitzar una rinoplàstia mitjançant anestèsia general és que el pacient està intubat i es mantenen les constants vitals controlades en tot moment.
En el cas de realitzar una sedació el pacient no està intubat amb la qual cosa la via aèria no està aïllada o protegida mitjançant un tub endotraqueal. En un pacient en què es realitza una sedació hem de considerar que hi ha una gran variabilitat individual en les dosis necessàries per aconseguir que aquest prou sedat o adormit perquè quedi aquesta manera no li resulti gaire incòmode les maniobres que realitza el cirurgià però alhora ha de ser capaç de deglutir les secrecions o l’hemorràgia que es pugui produir perquè d’aquesta manera no arribi als pulmons atès que no la via aèria no està aïllada.
En una rinoplàstia mitjançant sedació sempre ha d’estar present un anestesista per si és necessari procedir a una anestèsia general mitjançant intubació endotraqueal.
Els avantatges de seguretat de la rinoplàstia mitjançant anestèsia general són evidents per l’ anteriorment descrit però és que a més és molt més còmode atès que el pacient no s’assabenta de res durant la intervenció .
Hi ha diferents tècniques de Rinoplastia que són la tècnica tancada i la tècnica oberta. La tècnica tancada té l’avantatge que les incisions o talls són interns de manera que no s’observa cap cicatriu visible, té l’inconvenient que és difícil controlar la simetria de la punta nasal. Hem de considerar que en la gran majoria de casos hem de modificar major o menor mesura la punta nasal amb la qual cosa els resultats en aquest aspecte resulten força impredictibles sent habituals les puntes nasals asimètriques mitjançant l’ús d’aquesta tècnica.
La tècnica externa o oberta requereix una incisió a nivell de la columela que és sempre visible ia partir de la qual s’exposa tota l’anatomia nasal. L’avantatge principal és que podem veure molt bé l’anatomia dels cartílags alars i triangulars de manera que entenem quines maniobres hem de fer per corregir-les però l’inconvenient és que els resultats tenen tendència a ser antinaturals i que en el cas de combinar-la amb una cirurgia funcional de l’envà o septoplàstia amb la qual cosa la intervenció s’anomena septorrinoplàstia, els taps nasals exerceixen una gran pressió sobre la cicatriu de la columela amb el perill de necrosi que implica.
Particularment encara que vaig començar realitzant rinoplàsties tancades fa 35 anys i després 6 anys més tard vaig començar a iniciar-me amb la rinoplàstia externa o oberta, aquestes tècniques poques vegades les utilitzo si no que he dissenyat la meva tècnica pròpia més predictible que aconsegueix una exposició similar a la rinoplàstia externa però sense cicatrius externes.
Hem de considerar que una rinoplàstia és un tipus de cirurgia que busca l’harmonia del nas dins de l’estructura de la cara. S’ha d’intentar aconseguir un nas d’aspecte tan natural com sigui possible de manera que no es noti que ha estat operat.
Actualment la tendència és molt diferent de la de fa uns anys en què s’exagerava la correcció del nas de manera que totes eren molt similars i era molt apreciable que havien estat intervingudes.
La majoria de nassos en què aquesta cirurgia estètica es porta a l’extrem presenten un col·lapse de la via aèria amb un nas que crida l’atenció perquè no llueix natural.
La manca de naturalitat de l’estètica nasals habitualment és deguda a una resecció excessiva de la crura lateral dels cartílags alars i ocasionalment també dels cartílags triangulars que a més té com a conseqüència un col·lapse de la via aèria.
Cada any acudeixen a la meva consulta pacients amb aquest tipus de problemàtica difícil de solucionar, però que gràcies als avenços de la cirurgia de la rinoplàstia és possible corregir mitjançant empelts a nivell de la vàlvula nasal.

La rinoplàstia és una intervenció que té una implicació molt més important del que el pacient és inicialment conscient.
La majoria de pacients vénen a la consulta molt il·lusionats amb la intenció d’obtenir informació sobre com procedir per solucionar el problema estètic.
La majoria estan acomplexats per diferents problemes com un nas gran, una punta nasal ampla, una gepa nasal o un nas desviat però tots volen tenir un aspecte natural de manera que no els acomplexi el seu nas i es puguin fer fotografies sense sentir-se acomplexats .
En el meu cas com la meva formació bàsica és com otorinolaringòleg la majoria de pacients desitgen així mateix solucionar una insuficiència respiratòria nasal (dificultat per respirar pel nas), altres també expliquen mals de cap o rinorrea (mucositat) persistent.
Per mi és molt important la primera impressió d’un nas que és el més atrau la meva mirada, hem de considerar que un nas amb una punta nasal ampla, desviada o amb una gepa del dors nasal ens atrau molt la mirada de manera que la focalitzarem en aquesta deformitat estètica sigui a la visió frontal o lateral de manera que ens impedeix observar la bellesa de la resta de la cara.
És molt curiós quan després de realitzar una rinoplàstia és més apreciable el bonic que són els ulls o la boca atès que el nas està molt millor integrat a la cara i millora molt la simetria de la mateixa amb la qual cosa podem apreciar molt millor la bellesa de la mateixa.
Des del punt de vista estètic la millora que produeix una rinoplàstia millora la confiança i l’autoestima. Hem de ser molt curosos amb certs tipus de pacients que esperen que el canvi que produirà una rinoplàstia en ser més atractius/es els canviés la vida de manera que trobessin una millor feina o una parella més atractiva i en no produir-se això comencen a dubtar dels resultats encara que aquests objectivament sigui Bons o molt Bons.
Des del punt de vista funcional la millora que s’aconsegueix en realitzar una septorrinopàstia que és combinar una correcció d’una desviació de l’envà nasal amb una rinoplàstia significa una gran millora de qualitat de vida de pacient.
després d’una septorrinoplàstia en millorar la respiració nasal el pacient explica que es cansa menys en fer exercici.
La respiració humana normal és a través del nas de manera que si respirem adequadament a través de les fosses nasals l’aire ens arriba als pulmons amb les condicions d’humitat i temperatura adequades independentment de si estem a 30 o menys de 30 graus.
En el cas de la respiració per la boca, aquesta no és tan eficient de manera que la majoria d’aire que respirem queda bloquejat en un espai mort entre la tràquea i els bronquis i no es produeix adequadament l’intercanvi gasós entre els alvèols pulmonars i la sang.
La respiració nasal serveix també perquè les impureses o al · lergògens que hi ha al’ aire siguin filtrats adequadament .
Cada dia hi ha nous estudis que valorar la importància de la respiració nasal des de la meditació l’estimulació cerebral a través de l’olfacte, hem de considerar que només una làmina molt fràgil amb micro perforacions que és la làmina cribosa separa la fossa nasal del cervell.
Recents estudis han demostrat que la respiració nasal afavoreix la producció d’òxid nitrós a través de la mucosa sinusal. L’òxid nitrós és un gas amb una enorme importància en la salut i una d’elles en què està implicat en la lluita contra les infeccions víriques la qual cosa actualment li dóna una gran importància.
Des de sempre és conegut que les persones que respirar bé pel nas emmalalteixen menys.
La mucosa nasal presenta una gran similitud amb la mucosa bronquiolaveolar de manera que els pacients amb rinitis solen presentar més o menys asma i al contrari els pacients amb asma solen presentar rinitis.
En els pacients amb asma és vital la respiració nasal perquè si l’aire està contaminat o està molt fred o amb molts al·lergògens i arriba directament als bronquis sense passar pel nas és fàcil que provoqui un broncoespasme.
En un pacient jove amb mala respiració nasal no l’afecta en excés a la salut i és probable que si és des de sempre no sigui gaire conscient i acudeixi per problemes de faringitis de repetició, però, a mesura que ens anem fent grans una dificultat per respirar pel nas pot significar que ens provoqui o faciliti una bronquitis la qual cosa és molt diferent per a la salut.
Jo sempre realzo una fibroendoscòpia nasal (no dolorosa) en la qual el pacient veu en un monitor la mateixa imatge interna de la fossa nasal que jo. La fibroendoscòpia nasal ens permet entendre internament millor el nas i veure perquè respira malament o perquè té mals de cap.
És molt freqüent que els meus pacients, després de l’operació de septorrinoplàstia, comenten a més de millorar considerablement l’estètica que els han desaparegut els mals de cap que pateixen des de fa anys.
Els mals de cap en cas de desviacions molt importants de l’envà que contactin amb els cornets mitjans i/o inferiors poden produir mals de cap que desapareixen amb la correcció de l’envà.
també he observat alguns casos d’ansietat que curiosament milloren ostensiblement en casos de gran dificultat per respirar pel nas, cosa que és lògica perquè tenir el nas sempre taponat i no poder respirar adequadament pel nas provoca un patiment emocional important que desapareix quan es respira adequadament .
Per tot això anteriorment explicat la rinoplàstia contribueix a la millora emocional en sentir-se més a gust amb si mateix.
La septorrinoplàstia és més difícil que la rinoplàstia perquè aspirem a una millora funcional i estètica però també el benefici o la satisfacció sol ser superior perquè a més millora la salut.